Un David Chipperfield davant la mar? Un David Chipperfield davant la mar! El projecte, de 2005, conjuntament amb Fermín Vázquez, és una síntesi de l’arquitectura contemporània, un símbol d’una València de major pretensió marina.
En el context de la competició nàutica de la Copa de l’America, la construcció del Veles e Vents va suposar un efecte wow. Un segell amb el qual demarcar la vocació de la ciutat per guanyar afinitat amb la mar, per normalitza el seu caràcter de ciutat marítima. Chipperfield, al costat de Vázquez, van aprofitar per aixecar un complex que des del subterrani fins a l’última planta s’embeu de la brisa, però també procura materialitzar referències cabdals: el purisme de Le Corbusier, la puresa de Van der Rohe, les formes de Wright. El seu ús ha anat variant des balcó a la mar a bloc destinat a l’oci, la gastronomia i la cultura. Recentment ha incorporat també un plató audiovisual, espai destinat a la creació de continguts de València Capital Mundial del Disseny 2022.
“Veles e vents han mos desigs cumplir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir Ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal Que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.”
Veles e Vents, Ausiàs March”
